All that jazz

Bon día companys de viatge!
Esmorzem junts? L'hotel de Vicksburg inclou esmorzar. Bé, inclou això:




Torradora sense pa, cafè aigualit, 4 pastissets dissecats i res més. Per tenir això no cal ocupar lloc a la recepció... Més val que esmorzeu a casa vostra que nosaltres marxem al Waffle House!




Aaara siiii! Ja podem marxar cap a New Orleans!
Acabarem de creuar Mississippí per entrar a Louisiana (si, Ramon, aquesta l'he fet amb el cotxe parat. Jejeje)




New Orleans era la capital de l'estat quan era espanyol, regal dels francesos al 1763. Sabíeu que no té un idioma oficial i que la llei reconeix tan l'anglès com el francès? Jo tampoc fins que m'ho va dir la Wikipedia.

Per entrar a la ciutat ho fem a través del Pontchartrain Causeway Bridge, un pont que va sobre el llac durant 35km en línia recta, obtenint el record Guiness.
Més o menys així:

I arribem a New Orleans, una ciutat perillosa fora de la zona turística.




A finals d'agost de 2005, l'huracà Katrina va impactar a les costres de Luisiana inundant la ciutat pràcticament en la seva totalitat. La governadora va ordenar l'evaquació total i els díes següents van ser de caos obligant a molta gent a emigrar cap a Houston.

Ens registrem a l'hotel i els deixem les claus d'en Willie perquè l'aparquin. Estem en ple centre turístic, aquí una de les vistes des del nostre balcó.




Primera sensació de New Orleans: Fa pudor.
A veure si trobo un lloc on valgui la pena portar al nenmésguapodelmón!

A 3 minuts de l'hotel hi tenim Bourbon Street, un carrer que vol semblar el Broadway Street de Nashville o Beale Street de Memphis, però amb olor a rescumit i vell amb clubs d'striptease i garitos on venen objectes per la pràctica del vudú.

Tot caminant arribem a un centre comercial a la vora del riu Mississippí i parem a sopar. En JC menjar oriental i jo vedella amb formatge (no em veia capaç de menjar en aquell carrer...). Us he dit que fa pudor?




De tornada, ens apropem a la zona dels locals de jazz més autèntics i... Això si, ara estem a New Orleans!

Al The Spotted Cat Music Club hi trobem dos seients disponibles per nosaltres i cap allà que ens plantem. Un parell de copes i la música en directe ens fan oblidar el desengany d'aquesta tarda.

Nuria, va per tu!



Quan sortim a fora, la música segueix al carrer.



Un senyor esperant als clients per tirar-los les cartes.




I aquesta amb una màquina d'escriure inspirant-se aquí enmig del meollo!




La gent està ben sonada...

I per cert que m'està començant a agradar això de pintar als llocs, encara que en aquest mercadillo hi havía guixos en un cistell per poder fer-ho, vigileu si em convideu a casa no fos cas que us la decori!







Heu vist aquesta casa? Quin yuyu!
Té tot de figures penjades a la barana i la finestra.




Aixxxx.. Quin día! Me'n vaig a dormir a veure si demà ho veig tot millor!




Ens portaran l'esmorzar a l'habitació però abans hem de marcar el que volem i a quina hora i deixar-ho penjat a la porta. M'agrada la idea!




Bona nit i fins demà!

Ingrid